CURS 10-11 EL LLENGUATGE

EL LLENGUATGE:
El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell. Per això, el llenguatge té un aspecte individual i un aspecte social.

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE:
Roman Jakobson va analitzar les funcions bàsiques de la comunicació, i per tant també del llenguatge:

• Funció referencial o representativa: Al·ludir al context on té lloc la comunicació. La mateixa expressió en un context diferent canvia de significat. Per exemple: "deixa-ho aquí", segons de què es parli canvien els referents del "ho" i del "aquí".
• Funció expressiva o emotiva: Comunicar una idea que té l'emissor, fer partícips als altres dels propis pensaments.
• Funció conativa o apel·lativa: Aconseguir un efecte determinat per part del receptor (per exemple, els precs, les preguntes...).
• Funció fàtica: Cridar l'atenció del receptor, començar o restablir la comunicació.
• Funció metalingüística: Parlar sobre el propi llenguatge. Per exemple, "El verb haver s'escriu amb h i amb v".
• Funció poètica: Embellir el missatge, com passa a la literatura. Segons Jakobson, la funció poètica és la més important, ja que posa en marxa totes les altres.

L'ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE:

El llenguatge depèn del desenvolupament cognoscitiu pel que fa a l’ús i a la funció. Superats els primers estadis de l’adquisició, la comprensió i l’expressió del llenguatge obliguen a exercitar certes capacitats cognitives. Amb el llenguatge s'inicien les activitats simbòliques (als 10 mesos aproximadament, tot i que és difícil de determinar). Les primeres produccions són produccions verbals limitades per l’aparell fonatori i solen ser combinacions on intervenen consonants labials i dentals. A més dels aspectes fonètics, és important la significació que el nen dóna a aquestes produccions (condició bàsica per poder parlar de signe). Pot no ser la mateixa que en l’adult, perquè al tenir el nen un vocabulari reduït fa servir una mateixa paraula per expressar vàries coses. A partir dels 2 anys, el creixement del llenguatge és espectacular (Tal i com descriuen els treballs del psicòleg suís Jean Piaget). No tots els termes lingüístics tenen associat el mateix grau de cognició. Els termes díctics (dixi) són indicadors lingüístics lligats a una referència. El psicòleg estatunidenc Jerome Bruner veu l’origen en les situacions d’atenció conjunta de mare i fill. Està clar que el nen passa d’una dixi molt elemental, purament situacional, a una dixi més complexa en la qual es té en compte la presència de l’interlocutor i el discurs precedent. És en aquest moment, que la dixi es converteix en anàfora (marca lingüística que fa referència a un antecedent del mateix discurs). Per arribar a la comparació amb el llenguatge adult caldrà esperar fins als 8-10 anys. Cap als 10 anys, el nen comença a usar metàfores i és quan entén bona part de les metàfores de la comunicació adulta.

LES DIFICULTATS DE LLENGUATGE:
Els diferents graus d’afectació del llenguatge els analitzarem, per raons didàctiques, en un continu (retard simple del llenguatge-disfàsia-afàsia) on les denominacions ofertes s’han d’entendre amb un caràcter més orientador que definitori. 

Retard simple del llenguatge (RSL) i causes.
Aquí es englobarien aquells subjectes que, sense una causa patològica evident, manifesten un llenguatge, la comprensió i expressió verbal és inferior a la d’altres subjectes de la seva mateixa edat cronològica.

Retard moderat del llenguatge (disfàsies): simptomatologia.
Segons Launay es tracta d’un trastorn global de l’expressió, conclusions automàtiques, vocabulari pobre, paraules simples i frases curtes. En el nivell morfosintàctic hi ha dificultats evidents. L’ús dels plurals aquesta omès, així com el dels nexes. En el nivell semàntic s’observa un vocabulari reduït i imprecís que dificulta les funcions pragmàtiques del llenguatge.

Retard greu del llenguatge (afàsia): causes i tipus.
Se sol diferenciar-se en:

• Afàsia congènita: referida a la no aparició del llenguatge en nens que, a priori, no presenten altres síndromes. 
• Afàsia adquirida: és aquella que té lloc una vegada que el llenguatge ja ha estat adquirit totalment o parcialment.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguatge

http://sboltra.wordpress.com/